Ròmul i Rem.

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei.

Després de la Guerra de Troia, Enees, un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, es va refugiar amb la seva família a la plana del Laci. Anys després, el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d'Alba Longa.

Quatre segles més tard, un dels reis d'Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicar-se al culte de Vesta. Tanmateix, el déu Mart va fer mare a la filla de Numítor, donant-li els bessons Ròmul i Rem.

Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant venjança, van tornar a la seva ciutat natal per matar el seu oncle avi i retornar el tron ​​al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys (753 aC) van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l'Aventí, mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí, al peu del qual es va fundar la nova ciutat.

Després d'una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. Penedit, va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa com a únic, i primer, rei de Roma.