L'Ara Pacis (Altar de la Pau) és un monument
commemoratiu de l'època de l'Imperi Romà.
Es troba a Roma
i va ser construït entre el 13 i el 9 aC per decisió del Senat romà,
en acció de gràcies pel retorn de l'emperador August
després de les seves victorioses campanyes a Hispània
i Gàl·lia,
i la pau que aquest havia imposat. Està dedicat a la deessa de la Pau i aixecat
a Roma, al Camp de Mart, on cada any s'havien de
sacrificar un moltó i dos bous. El material utilitzat és marbre de
Carrara, té una planta rectangular amb unes dimensions d'11 x 10 x
4,60 metres i no està cobert. Presenta dues portes: una frontal per al sacerdot
oficiant, precedida d'una escalinata, i una altra posterior per als animals a
sacrificar; aquestes portes estaven orientades originalment a l'est i l'oest.
Al seu interior, el centre està ocupat per l'ara pròpiament dita que s'assenta
sobre un pedestal escalonat.
El més destacat és la decoració escultòrica que
recobreix l'edifici. A l'interior el fris està ocupat per garlandes i bucranis.
A l'exterior els sòcols es recobreixen de roleus d'acant. Els frisos exteriors
tenen diferent decoració segons la seva ubicació: flanquejant les portes quatre
al·legories, i en els murs laterals dues processons.
Les al·legories estan relacionades amb la mítica
fundació de Roma.
Dels quatre originals només dos s'han conservat gairebé complets; un d'aquests
representa a Enees i l'altre (el millor conservat) a la Terra, com una dona amb
dos nens, flanquejada pels genis fertilitzants de l'Aire sobre un cigne i de
l'Aigua sobre un monstre marí; tot això acompanyat de fruits i animals que fan
al·lusió a la prosperitat proporcionada per la Pau d'August.
La processó dels frisos laterals representa a
August, la seva família, amics, magistrats i senadors, component un magnífic
conjunt de retrats que, però, deixa entreveure una forta influència de les
Panatenees del Partenó, si bé els personatges procesionan en dues files amb
més ordre i disciplina que en el temple àtic. Es combinen alts relleus amb mig
i baixos relleus, que contribueixen a crear sensació de profunditat.
Ens trobem, doncs, davant una obra que combina
els elements d'origen grec i hel·lenístic (la influència de Fídies,
les al·legories i elements decoratius hel·lenístics), amb el realisme i la
sobrietat característiques de la tradició romana del retrat, representant per
la seva qualitat el punt més alt mai assolit en l'art dels relleus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada